El Codi Civil Català

Seguint amb el tema de la prescripció voldria tractar el tema del Codi Civil català que té característiques diferents sobre aquest tema no havent d'oblidar que aquest cos jurídic és un cos legal integrat, és a dir, que en interpretar el dret civil de Catalunya han de tenir-se en compte la jurisprudència civil del tribunal de Cassació de Catalunya  i la del tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb vocació de dret comú a Catalunya ( no el Codi Civil espanyol )  i així ho disposa , aplicant-se de manera supletòria a les altres lleis. És important aquesta dada perquè si en la resta d'Espanya el Codi Mercantil tindria com a legislació supletòria el Codi Civil de 1889 , a Catalunya seria l'actual Codi civil.
Per a mes abundament, en el seu articulo 111-5, impulsa aquesta preferència i declarant el dret supletori ( referència al dret civil comú espanyol ) com a solo en vigor i regidor si no contravé les disposicions o principis generals del dret civil català
 
Els Principis generals del dret civil català es converteix en font del dret
 
El dret civil espanyol ha modificat la prescripció, element bàsic del dret i que és d'enorme importància per a la professió d'advocat. El Códi Civil català segueix en realitat la vella tradició espanyola encara que escurçava els terminis, establint deu anys com a termini general ( art 121-20),prescripció triennal (121-21) i anual. La interrupció és en el Códi  de manera anàloga a la tradicional espanyola que em dona sembla mes una caducitat o element mixt  que una prescripció d'acord amb el pretès pel legislador.
Vegem :
 
Llei 29/2002, de 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya.
 
 
 
TÍTOL II
 
La prescripció i la caducitat
CAPÍTOL I
 
La prescripció
SECCIÓ PRIMERA
 
Disposicions generals
Article 121-1 Objecte
La prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles, tant si s'exerceixen en forma d'acció com si s'exerceixen en forma d'excepció. S'entén per pretensió el dret a reclamar d'una altra persona una acció o una omissió.
Article 121-2 Pretensions no prescriptibles
No prescriuen les pretensions que s'exerceixen mitjançant accions merament declaratives, inclosa l'acció de declaració de qualitat d'hereu o hereva; les de divisió de cosa comuna; les de partició d'herència; les de delimitació de finques contigües, ni les d'elevació a escriptura pública d'un document privat, ni tampoc les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclogui expressament de la prescripció.
Article 121-3 Imperatividad
Les normes sobre prescripció són de naturalesa imperativa. No obstant això, les parts poden pactar un escurçament o un allargament del termini no superiors, respectivament, a la meitat o al doble del qual està legalment establert, sempre que el pacte no comporti indefensió de cap de les parts.
Article 121-4 Al·legació
La prescripció no pot ser apreciada d'ofici pels tribunals, sinó que ha de ser al·legada judicial o extrajudicialment per una persona legitimada.
Article 121-5 Legitimació
Poden al·legar i fer valer la prescripció:
 
a) Les persones obligades a satisfer la pretensió.
 
b) Les terceres persones perjudicades en els seus interessos legítims per la falta d'oposició o per la renúncia a la prescripció consumada, excepte si ha recaigut sentència ferma sobre aquesta.Article 121-6 Persones enfront de les quals la prescripció produeix efectes
1. La prescripció produeix efectes en perjudici de qualsevol persona, excepte en els casos de suspensió.
2. La persona titular de la pretensió prescrita té acció per a reclamar el rescabalament dels danys que derivin de la mateixa a les persones a les quals siguin imputables.
Article 121-7 Successió en la prescripció
El transcurs, la interrupció i la suspensió del temps de prescripció beneficien o perjudiquen, segons sigui procedent, a la persona que succeeixi a la que tenia la posició activa o passiva de la relació jurídica que va originar la pretensió.
Article 121-8 Efectes
1. L'efecte extintiu de la prescripció, una vegada al·legada i benvolguda, es produeix quan es compleix el termini.
2. L'extinció per prescripció de la pretensió principal s'estén a les garanties accessòries, encara que no hagi transcorregut el seu propi termini de prescripció.
Article 121-9 Irrepetibilidad
No pot repetir-se el pagament efectuat en compliment d'una pretensió prescrita, encara que s'hagi fet amb desconeixement de la prescripció.
Article 121-10 Renúncia
1. La renúncia anticipada a la prescripció és nul·la, si bé la realitzada en el transcurs del termini de prescripció produeix els efectes de la interrupció.
2. Qualsevol persona obligada a satisfer la pretensió pot renunciar a la prescripció consumada.
3. Qualsevol acte incompatible amb la voluntat de fer valer la prescripció suposa renunciar a aquesta.
4. La renúncia, efectuada vàlidament, a la prescripció consumada deixa subsistent la pretensió a què es refereix, però no impedeix la futura prescripció d'aquesta.
 
SECCIÓ SEGONA
 
Interrupció de la prescripció
Article 121-11 Causes d'interrupció
Són causes d'interrupció de la prescripció:
 
a) L'exercici de la pretensió enfront dels tribunals, encara que sigui desestimada per defecte processal.
 
 
b) L'inici del procediment arbitral relatiu a la pretensió.