El Suprem ha avalat la indemnització de 5.000 euros que l'encarregat del disc-bar “Quiosquet” de Campillo d'Altabuey (Conca) ha de pagar a cadascuna de les dues veïnes a les quals va sotmetre a un “soroll insuportable” malgrat no haver-se constatat danys físics. L'alt tribunal absol al propietari del local, que havia estat condemnat inicialment, ja que únicament veu responsable del mal ús dels aparells de so a la dona al qual li ho va arrendar, que era qui portava el negoci.
Segons la resolució feta pública aquest dimecres per l'alt tribunal, no és necessari causar mal físic o material, sinó que prou la possibilitat de produir-ho. “El delicte es consumeixi amb la infracció de les normes protectores del medi ambient amb afectació potencial d'aquest, sorgint la qualificació si el risc de greu perjudici pogués repercutir en la salut de les persones, com és el cas”, assenyala.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Ramón Soriano, confirma la condemna a una dona que va arrendar el disc-bar entre 2002 i 2007, posant la música a un volum excessiu que superava el límit màxim legal de decibels permès.
El soroll va provocar molèsties al matrimoni que habitava en l'habitatge confrontant, en els qui es van detectar patologies similars a les que produeix l'exposició prolongada a un alt nivell acústic com a hipertensió arterial, trastorns ansiós depressius, hipocausia, cansament i arrítmia cardíaca, segons van al·legar.
MAL MORAL
L'informe pericial del mèdic forense ni va afirmar ni va negar de manera categòrica la relació de causalitat entre la pertorbació acústica suportada i els danys físics. No obstant això, correspon la indemnització per mal moral, com van demanar la Fiscalia i l'acusació particular, ja que en qualsevol cas el dictamen pericial va deixar acreditat que tots dos van estar exposats per un període prolongat a una contaminació acústica superior al nivell permès i susceptible d'ocasionar danys a persones.
Per tot això, es confirma la condemna dictada per l'Audiència de Conca contra la dona que regentava el negoci, que haurà de pagar una indemnització de 5.000 euros a cadascuna de les dues persones afectades, així com a deu mesos de presó, en aplicar-li l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes en el procés.
Respecte al propietari del local, que va ser inicialment condemnat per l'Audiència, el Suprem li absol en entendre que, en existir un contracte de lloguer, el bon o mal ús dels aparells de so era exclusivament imputable a la persona que regentava el local.
A més, recorda que el propietari va atendre amb diligència els requeriments d'insonorització del local i la col·locació de limitadors de so en els aparells de música, limitadors que van ser manipulats tornant de nou els sorolls prohibits. A més, els sorolls només van afectar de manera negativa als veïns quan el local va ser arrendat a la dona acusada, única responsable penal de l'excés de soroll, ja que el volum de la música depenia exclusivament de la seva voluntat.
